Les ganes de córrer ja hi eren, però amb ganes de fer-ho tranquil·lament i anar fent. Al ser la primera de la temporada, ens ho volíem agafar en calma i gaudir de la cursa.
Però…. la cosa va anar canviant al veure que al km 20, anava en 3a posició i em notava amb molta “gasolina” per cremar encara. Per dins vaig pensar, MALAMENT! no vulguis apretar més que fotràs un “pet” i llavors no gaudiràs de res.
Reee! Ni puto cas! al km 60 veig que puc adelantar al que anava 2on, ja que al control d’Arenys de Munt es va parar més estona que jo a carregar piles. Aprofitant que jo venia “ensigalat” vaig parar només 5 minuts a menjar una mica d’arròs, blat de moro, pernil dolç i 3 gots de coca-cola. Al acabar vaig posar la directe per mirar de guanyar més distància entre jo i el que quedaria 3er.
Tot semblava anar bé i amb bones sensacions, però al km 76 vaig tenir una petita “pajara” que em va deixar una mica zombie durant uns 3 o 4 kms, els quals jo anava tirant però el meu cap estava intentant fer-me parar en un racó i descansar una estona. EL cas és que no vaig parar, per por de perdre tot el que havia avançat fins al moment i vaig aguantar/patir com vaig poder fins que em va marxar la “fluixera”.
Ja portava 93 kms a les cames i tenia moltes ganes d’arribar perquè en un dels controls de la cursa em vaig trobar a la meva dona i em va comentar que a l’arribada tenia una sorpresa preparada. Jo volia arribar!!!!
Finalment, després de 11h i 55 Minuts, arribo a la meta i em trobo a casi tota la família al costat de l’arc de la meta, cridant, animant-me i amb la mainada que es va afegir amb mi fins a l’entrada on hi havia el comptador del temps.
L’única paraula que em surt per resumir la primera ULTRA d’aquesta temporada, tant a nivell de cursa, emocional, de patiment i de rendiment és, BRUTAL!
Gràcies a les famílies Benet-Martin, Besalú-Martin, Martin-Toro i en especial a la meva dona L’Anna Buadas, per Reunir-los a tots i fer possible la gran rebuda final!
Salut i Muntanya!