Aquest 2025 ha estat un any estrany, però mogut a la vegada si ho comparo amb tots els anys que porto fent “el cabra”.
Ha sigut un any de tancar temes o més ben dit, treure “l’espina” d’algunes UltraTrail que tenia inacabades d’altres anys que per X motiu no vaig acabar-les.
Unes perquè el cap em va trair, altres per què no estava bé físicament en patir algun mal de cames o genolls, etc…
Aquest 2025 la idea era agafar la llista de totes les curses que he fet i revisar quines hi volia tornar o quines em vaig quedar amb DNF. Un cop revisada la llista, ha estat un any de seguir entrenant els dies que he pogut, com he pogut i he intentat seguir una mica les pautes que em va ensenyar el meu magnífic mestre i amic Jordi Pàmies durant tots els anys que he seguit el seu camí i consells.
Lògicament, el nivell ja no és el mateix que fa un any o dos, ja que ara ja soc pare de dues pitufes estupendes que lògicament és el meu eix principal de tot, anem més cansats el dia a dia, no descanso tantes hores com abans de ser pare i també perquè no dir-ho, la motivació i aquella fal·lera/ràbia d’esparracar quilòmetre amb la millor rapidesa possible, de mica en mica es va esfumant.
Ara hi ha prioritats diferents, els temps canvien i les persones també. Això no vol dir que no tingui ganes de seguir fent “el cabra” però potser d’una manera menys “cronometrada” i anar més per sensacions en cada moment i lloc on em trobi.
Aquest 2025, he pogut gaudir moments molt ben parits amb companys com Sergi Banyeras en els diferents entrenaments que hem anat fent al llarg de l’any, aconseguir la segona posició per parelles a l’ULTRA TRAIL CAT 100 Milles de TARRAGONA.
També i molt gaudida, primera posició per parelles a l’ULTRA PALLARS 360 amb el company Eric Priego.
I com no, poder treure’m l’espina d’acabar la UTMB Vall d’Aran 100 milles
La magnifica UTMB TDS 158Km que les tenia al calaix de “DNF”.
Aquest any no hem pogut participar en la tan estimada ONCOTRAIL que ja feia 11 anys que hi participàvem any rere any, fins que aquest any la manera d’inscriure’s no he trobat que fos correcte, com molts altres equips que pensen el mateix que jo, i ens hem trobat molts corredors/es fora sense poder-hi participar…
Aquest 2026 ho tornarem a intentar la inscripció, a veure si en tenim sort de nou i podem seguir-hi participant i col·laborant amb la causa.
Podria seguir escrivint línies de les diferents “aventurilles” d’aquest 2025 que he viscut entre una cursa i altra, entre un entrenament i altre, entre una muntanya i altra, però tampoc vull fotre aquí la santa parrafada.
Simplement, aquí hi plasmo un mega resum del que ha estat aquest 2025 en l’àmbit esportiu, que lògicament ja no és tant “potent” ni “atapeït” de curses, podis, tops 10 i tops 5’s… No sempre es pot estar al 100% i més quan això és un hobby i no una feina! Ho fem per gaudir de l’esport com sigui i fer salut!
Ara ens ve un 2026 per endavant amb moltes ganes de fer coses, però sense pensar en el crono. Primer de tot, la família i amics, la resta ja anirem fent com sanament puguem. També vull tornar a anar més amb la gravel, ja que l’any 2024 el vaig fer més sobre la bici que corrents i la veritat que m’ho vaig passar molt bé i vaig conèixer altres maneres de “patir” fent un esport diferent.
Idees al cap ja en tinc ja, jejejej….. I reptes també! Però “non stress” ja veurem quan i com ho fem!
El que si sé, és que hi haurà la gravel pel mig!
Però, però, però… encara em queda 1A espina per treure i la tinc al costat del meu poble. La tinc a llagostera, a la backyard Ultra de Llagostera. Aquesta backyard se’m resisteix jajajajajja
El 2024, vaig plegar a la volta 33 (amb més de 200kms a les cames) quan només quedàvem 4 corredors, perquè hi havia un “il·luminat” que em va tocar força les pilotes… el qual es va anar carregant psicològicament un per un fins que es va quedar ell sol i va aconseguir guanyar.
Jo, com que l’any següent hi volia tornar i sabia que l’organització no en tenia cap culpa del fet que aquell “personatge” fos d’aquella manera, vaig decidir plegar i acomiadar-me el més gentil possible de tots els corredors, de l’organització i amics que eren allà per gaudir de l’espectacle que els hi estàvem donant.
Aquell “personatge” va aconseguir guanyar a tots, però des del meu punt de vista, de forma bruta EVIDENTMENT! (hi ha proves…) (ho he resumit molt sí, però és que si em poso a parlar d’aquell any i aquest tema, n’hi ha per fer un blog més…)
Aquest 2025 hi hem tornat i l’ambient ha estat brutal, molt bon rotllo, l’organització 100% collonuda, la resta de corredors també molt macos i zero incidents!
Però… no vaig poder donar més de mi passada la volta 30 (200kms). Vaig anar a aquesta backyard, amb símptomes de refredat força “cabró” però vaig decidir anar-hi igualament.
Amb el pas de les hores, em vaig anar quedant sense veu, amb molt mal de coll i de mica en mica se’m va anar tapant el pit i era força feixuc poder seguir gaires hores més en aquell estat de “declivi” mèdic\físic…
Per tant, un objectiu que tinc CLARÍSSIM per aquest 2026, ACABAR LA BACKYARD ULTRA DE LLAGOSTERA! La tercera va la vençuda? Qui sap…
APA!
Bona entrada d’any a tothom i per un any nou ple d’aventures!
Salut i quilòmetres!