Una de les coses importants en el corredor de muntanya és saber desplaçar-se amb soltura sobre terreny tècnic. Quan ens trobem que la ruta per on anem deixa de ser per terreny normal (pista, camí de terra, corriol) i comença a ser més pedregós i irregular, els nostres sentits han de multiplicar l’atenció per no perdre el ritme i no patir caigudes/ensopegades o regirades de turmell.
Això resulta fàcil d’aplicar, quan portem pocs quilòmetres a sobre, però amb el pas de les hores, la suma de quilòmetres a l’esquena més la fatiga muscular i mental, la nostra atenció tendeix altament a disminuir. Ens pot costar més mesurar els nostres passos, el volum de les roques i la posició d’obstacles/elements en el camí, ja que no tenim la frescor inicial de la sortida.
Per això, és important tenir posats els cinc sentits quan estiguem travessant una zona tècnica i el nostre cos hagi perdut “pistonada” degut a l’acumulació de quilòmetres o ens trobem força cansats.
La velocitat a la que pensa el nostre cervell ha de ser més rapida a la que actuen les nostres cames, perquè la nostra ment vagi per davant dels nostres moviments. Aquesta estratègia és clau per avançar amb seguretat sobre terreny tècnic i més quan s’està cansat.
Tantmateix, com menys confiança ens doni la superfície on realitzem els passos (roca, arrels, esquerdes, etc…) més ràpida ha de ser la trepitjada. l’objectiu és passar el menor temps possible en el mateix lloc i no deixar caure tot el nostre pes sobre la cama. Els moviments han de ser ràpids per evitar patir un desequilibri o relliscada.
Aquest mètode és bo aplicar-lo en els descensos on ens deixem portar per la força de gravetat i arribem a velocitats que a vegades ens impedeixen avançar-nos amb el pensament a quin serà el pròxim punt de suport on posar el peu.
Salut i cames!
Informació original i extreta de trailrun.es