És un itinerari circular que permet conèixer la subcomarca de l’Alta Garrotxa en tots els seus límits: 24 i 25 Octubre
Pel sud, entre Sales de Llierca i Beuda passa per boscos que toquen a les planes al·luvials del Fluvià; per l’est s’endevinen les Garrotxes d’Empordà; la ratlla de Françapel nord; i per l’oest, malgrat que geogràficament encara ens sentim dins la Garrotxa administrativament transcorre dins el Ripollès, amb una petita incursió dins el bucòlic paisatge de la Vall de Camprodon.
Passa per camins i collades transitats des de temps immemorials com el camí del Salt de la Núvia, entre Sant Aniol i Talaixà; o el camí dels romeus de Salve Regina, entre Beuda i la Mare de Déu del Mont.
Poc desprès de Sadernes, sobre el Pont del Llierca passa per la Balma del Serrat del Pont, jaciment arqueològic que presenta una seqüència pràcticament continua des del mesolític fins a moments ibèric.
Puja a cims de panoràmiques espectaculars:
- EL MONT, amb el Santuari de la Mare de Déu que des de temps reculats atrau fidels tant de l’Empordà com de la Garrotxa.
- PUIG DE LES BRUIXES identificable des de molts punts de la comarca per la seva forma piramidal que evoca el barret d’una bruixa.
Travessa pobles i veïnats, uns habitats i de relativament fàcil accés, d’altres que semblem condemnats a l’oblit, però que una vegada s’han conegut ja no es poden oblidar:
- Oix. L’Alta Garrotxa més profunda té dos portes d’entrada, una és Oix, l’altre Sadernes.
- Sadernes petit nucli entorn l’església de Santa Cecília, porta d’entrada a la Vall de Sant Aniol
- Tortellà, va veure néixer les velles Xiruques.
- Sales de Llierca, poble molt disseminat.
- Beuda a recés de la Mare de Déu del Mont, amb un peu a la Garrotxa i l’altre a l’Empordà.
- Lliurona que va conèixer el despoblament i poc a poc s’ha tornat a habitar.
- Talaixà, el nucli ocupa un coll obert entre les valls de Sant Aniol i Hortmoier. Està totalment deshabitat des de 1983. El CEO hi està habilitant un refugi en el que havia estat la Casilla dels carrabiners.
- Beget, dins un pou voltat de muntanyes, amb el campanar de la seva església que pugna per enlairar-se més amunt que elles.
- Salarsa amb roures centenaris, grans pairalies i una església tan bonica que sembla de joguina.
- Bolòs veïnat de l’antic municipi de Freixenet. Al 1965 va estar incorporat al municipi de Camprodon.
- Vall del Bac, pas ancestral de la transhumància entre les terres baixes i l’alta muntanya. Antigament havia estat municipi independent, actualment pertany a la Vall de Bianya.
Permet conèixer esglésies i esglesioles, petites i estimades joies del romànic garrotxí, amb trets comuns, però cadascuna totalment singularitzada, tant per les modificacions a que han estat sotmeses al llarg dels temps com per els emplaçaments que ocupen, unes solitàries al fons d’una vall o enlairades dalt un coll , d’altres acompanyades d’un petit veïnat o el mig del nucli municipal.
- Sant Llorenç d’Oix, temple romànic del s. XII, posteriorment tot ell fou sobrealçat, sembla que amb finalitats defensives.
- Santa Bàrbara de Pruneres amb un porxo de cinc arcs de mig punt. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi ha una talla de fusta del s. XII, de la Verge amb el seu Fill, procedent de Santa Bàrbara.
- Sant Llorens de Sous, junt les restes del monestir benedictí.
- Nostra Senyora del Mont, datada al s. XIII, és un exemple de romànic tardà.
- Sant Andreu de Lliurona del segle XI, afegitons posteriors l’han anat modificant.
- Sant Aniol d’Aguja, antic cenobi benedictí. Situat al fons de la Vall de Sant Aniol, un dels pocs llocs de la comarca a on no hi arriba el trànsit rodat.
- Sant Cristòfol de Beget, el 1932 fou declarada monument nacional.
- Sant Valentí de Salarsa, amb una escala exterior per accedir al campanar d’espadanya.
- Sant Feliu de Beuda de planta basilical, és al centre del petit nucli municipal.
- Santa Maria de Bolós, desfigurada per afegitons posteriors, està situada en una de les valls més amagades i pintoresques de la Garrotxa.
- Sant Martí de Toralles, situada entre el Mont Petit i el Mont Major, junt a les cases del Marcer.
En definitiva, el TrepitjaGarrotxa és un itinerari cultural i esportiu, que permet donar un ampli cop d’ull a una terra, l’Alta Garrotxa, que com més es coneix més es vol conèixer.
Contingut extret i més informació a trepitjagarrotxa