El passat dissabte 2 de Juny vam poder gaudir de valent a 2 de les 3 distàncies de fantàstica cursa ELS BASTIONS. Concretament a la modalitat Marathon 51K i Ultra 93K.
A la marathon 51K hi teníem representació femenina per part d’Anna Buadas, juntament amb una companya del grup de trailrunning “Les Nenes Trail“. Totes dues van fer una cursa que van gaudir de principi a fi i que el resultat final va ser… “Hem de fer més com aquesta!” Senyal de que s’ho van passar bé!
A la Ultra 93K hi havia un servidor, intentant donar-ho tot des del minut 0. Aquesta ultra, feia 2 edicions que no hi participava i ja no em recordava de la seva duresa.
Només de començar, com a primer plat, Ribes-Fontalba-Puigmal-Núria, això et posa les piles ràpid! Fins aquí tot bé i amb ganes de més i més.
Un cop passat Núria, el camí que ens van fer prendre per voltar la vall de Núria sense passar per l’olla fins arribar al refugi del Pic de l’àliga, va ser força…. com ho diria…… UNA SANTA MERDA! No hi havia camí clar i tot era camp a través molt mal parit.
Cap problema! Més dificultat a la cursa, ja va bé ja! Tot seguit i passat el Pic de l’Àliga em vaig trobar el corredor equatorià Gustavo Jimenez Rosillo ocupant la 6a posició, em vaig sentir molt còmode corrent amb ell i vam seguir compartint 6a i 7a posició fins arribar a Pardines i trobar-nos al que anava 5é, Carlos Merlos Garcia.
En Carlos, a l’avituallament de Pardines, ens deia que volia abandonar, que estava desfet i que ja en tenia prou. Però entre en Gustavo i Jo el vam convèncer de que no abandonés i que s’afegís amb nosaltres a l’ascensió al Taga.
Vam sortir 5é, 6é i 7é, tots tres de pardines amb ganes d’acabar els 40kms que encara ens quedaven de cursa. Vam seguir compartint les 3 posicions fins arribar a l’avituallament de Baell, on jo vaig patir una “pajara” important que em va obligar a afluixar el ritme i quedar-me en 7a posició fins a l’últim punt de control abans de l’arribada a Ribes.
Allà em vaig trobar el company equatorià Gustavo tirat a la cuneta, el tiu estava desfet i acabava de treure tot el que tenia a l’estómac. Em vaig parar amb ell, el vaig aixecar del terra i vaig mirar de que es refés una mica, ja que l’hi quedaven tant sols 3 kms per arribar a la meta. Just en aquell moment que jo estava fent suport al Gustavo, em va avançar el que anava 8é, en Gustavo de seguit em va dir “tirale tirale, que te adelantan!” Jo l’hi vaig dir que era igual i ell em va insistir de que ja arribaría pel seu propi peu i que no patís per ell.
Doncs dit i fet, vaig córrer tant com les forces em deixaven per poder atrapar el 8é i efectivament vaig arribar a meta juntament amb ell!
Al final 8-9 posició, dins el top 10 i contentíssim d’aprendre dels errors comesos durant la cursa, refer-me de la “pajara” a última hora i també de conèixer corredors que son grans persones!
Salut i kms!